Cap al vespre – Jacint Verdaguer
Quedem-nos amb els bons moments, amb les paraules sota la pluja del camp, amb els pensaments que sortiren de la ment.

Quim deixa emprenta a Frankfurt.

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d’Or, el dels Escriptors Catalans, el Trajectòria i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or. A més a més, es col·laborador habitual del diari La Vanguardia.

Un cop sortí el president Montilla, li entregà el relleu a Quim Monzó. En discursos inaugurals anteriors de la fira de Frankfurt solen enviar qualsevol eminencia pròpia i en aquest cas, Monzó n’és un bon exemple. Aquest escriptor que sovint s’entrebanca du a terme un treball macnífic. Els aplaudiments dels oients ho demostren, entre ells, escriptors importants, directors d’editorials, presidents d’estat…

Quim trenca els esquemes de qualsevol altre discurs, comença amb un inici molt curiós, com si d’un conte es tractés i segueix aquest fil conductor al llarg de la ceremonia. Fa esment de molts escriptors catalans importants, de Ramon Llull, que va ésser el creador del català per així dir-ho, nascut en l’Edat Mitjana, i de Frederic Mistral, tot i ser occità, va ser l’ultim en emportar-se un premi Nobel entorn a que cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel (el 1904).

L’escriptor tot i no saber si sabria fer correctament un discurs, emprèn un treball increïble. Es basa molt en què pugui pensar el públic que l’escolta, o això vol transmetre als oients. “¿Ha d’explicar tot això, en el discurs?”, “¿ho hauria d’amanir amb detalls que poguessin interessar els germanoparlants?”, “¿Hauria d’esmentar el senyor Damm i el senyor Moritz, fundadors d’algunes de les marques de cervesa que els catalans encara bevem ara?”, aquest últim, molt més humorístic. Deixa una enorme constància del seu poder, del seu domini amb les paraules i deixa en molt bon lloc la literatura catalana, tant en quan n’hi parla (esmentant escriptors importants o el mateix Ramon Llull, també molt important) com en quan al seu discurs, un discurs memorable, un discurs per a recordar, que en aquesta literatura no podríem pas ignorar-lo o passar-lo per alt.

Resumidament, el text tractat el podríem dividir en 3 punts: el dubte que té Quim alhora de mirar si fa o no un bon discurs i les pautes que usa, donar constància dels anteriors personatges literaris catalans (i altres esdeveniments conduïts per catalans), i per últim, donar importància al seu discurs, és a dir, posar en dubte en el mateix discurs de si ell n’és capacitat, o si el du a terme correctament.

Durant l’inauguració posada en pràctica a càrrec de Monzó, mostra molta confiança amb el públic, és a dir, se’l guanya. Fa ús de certes preguntes o frases que fan que l’oient presti atenció, i aquesta atenció va donada per l’interès, per la qualitat del discurs. Els objectius principals de l’escriptor eren captar el públic i que sigués agradable i ho aconsegueix destacadamentt.

Personalment, com a discurs, la lectura d’aquest és molt agradable, per les paraules o expressions que usa. Li dono molta importància al fet que té Monzó alhora de seguir les pautes d’altres discursos i ell reconeix que no la segueix, hem refereixo al fragment, amb una essència molt humorística:

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica

va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,

els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”, és un text molt conegut en la literatura catalana i molt simpàtic, apropiat per a cert discurs.

La meva valoració és molt positiva. És un discurs perfecte per a un acte inaugural entorn el món dels llibres. Deixa la literatura catalana en molt bon lloc, mostra que no estem tant verds com pensen les demés regions d’Europa, qualificant-nos per una regió petita, amb poca desenvolupació.

Anuncios

Ninguna respuesta to “Quim deixa emprenta a Frankfurt.”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: