L’instint animal.
En un petit bosc, on els ocells volen i pien, on les flors oloren a flors i les fades i els fullets s’entretenen amb precioses melodies… Era estiu i les orenetes venien d’un indret càlid degut a l’hibernació, quan una d’elles, Perla, engarlinada d’un pelatge blanc com la neu, va perdre a les seves companyes. Sola, tota trista per la seva pèrdua, va començar a buscar menjar per a sobreviure, un niu on descansar, un riu on beure aigua, quan un bon dia el vent va començar a tornar-se fred. Això indicava que Perla hauria d’emigrar novament, tot un repte. Va pensar que si tornava a l’indret principal es trobaria amb el seu grup, encara que ho donava tot per perdut. Un cop començada la travessia, es va donar compte que cada cop se li feia més difícil volar. Va decidir aturar-se per a reempendre el vol en un altre moment. Aquest esdeveniment va sorgir diversos cops, fins que va decidir rendir-se. Era tant gran el buit del seu cor que va decidir donar les seves últimes forçes per completar l’últim pas. A punt de morir, va arribar al llac on es reunien habitualment. La tristor va augmentar en veure que no hi eren. Al cap de 2 dies es van retrobar totes i va ser tant gran l’alegria de les demés en veure a Perla que per poc no la maten d’abrassades, o no, que no poden…! L’instint les va portar a l’unió, com al principi.
